Salva Racero | Inmortals
650
page-template-default,page,page-id-650,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,paspartu_enabled,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-16.8,qode-theme-bridge,transparent_content,disabled_footer_top,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.2,vc_responsive

EL TRAJECTE ENS FARÀ IMMORTALS

 

Si a Vaig —que encetava el seu primer projecte en solitari—, Salva Racero ens estenia la mà per emprendre un viatge amb ell, per acompanyar-lo en el seu “anar” musicat i musical, a la segona peça ens parla de la destinació a assolir. O més ben dit, de l’actitud a tenir i mantenir, de la fermesa del pas que marca el ritme del camí, un cop transformada la realitat, cap a la meta anhelada. Una declaració de principis que, com en aquell “vaig”, no oblida en cap moment el “tu”, company de viatge que s’uneix, en sintonia energètica, a qui li segueix estenent la mà… cap a la immortalitat.

 

Del “jo” al “tu i jo” amb uns principis—filosòfics i emocionals— compartits. La paciència, l’equilibri, l’esperança, el mirar endavant sense el llast de complexos, debilitats ni fantasmes del passat. Actitud vital. I quin equipatge ens cal? Una mirada neta, desacomplexada, caminar sempre endavant amb el cap ben alt i deixar-nos portar… Actitud, equipatge i companyia units en un “nosaltres” ens permetran lluitar contra els obstacles autoimposats, el descontrol i l’asfíxia que genera moure’s en cercles… Saltar barreres, sortir de cercles on ens trobàvem envescats i respirar… per transformar la realitat. I és en aquest precís moment que els límits es difuminen. Els del “jo” i el “tu” perquè la humanitat és compartida i ens fa iguals. I els de la vida i la mort perquè el trajecte, un cop musicat i compartit, és un despertar a la clarividència i, per tant, esdevé imperible… per sempre més!